IBERNEXUS FAQ (en català)

Gontran Dutoya, Co-President de la Comissió de Garanties i President del moviment IBERNEXUS, intentarà respondre a les preguntes més freqüents que pot generar l’iberisme.

 

L’Iberisme és un concepte clau del Moviment IBERNEXUS. Però exactament, en què
consisteix l’Iberisme?

Per fer-ho fàcil, per definició podem afirmar que l’Iberisme és una tendència o idea que veu la Península Ibèrica com una unitat; com un “tot”. Incloent-hi també els territoris relacionats com les Illes Balears, Canàries, Madeira i Açores. Aquest podria ser el nucli del concepte d’iberisme, i d’aquí se’n deriven moltes interpretacions.

 

Quines en podrien ser aquestes interpretacions?

L’iberisme pot ser entès des de el punt de vista geogràfic, filosòfic, cultural o geopolític. Al veure la Península Ibèrica com un conjunt, dependrà des de quina perspectiva considerem aquest iberisme. El que més dificultat podem trobar és especialment en l’iberisme polític. I aquí ens podem trobar amb tres principals interpretacions segons com antagòniques i força definides:

“L’iberisme” (en aquest cas, per dir-ho d’alguna manera) centralista; és el que veu Ibèria com una sola nació, amb una llengua, una identitat, un estat i una cultura que cal unificar. Si bé molt sovint aquesta vessant d’aquest “iberisme” no defineix del tot com hauria de ser la nació, ni quina llengua hauria de ser l’oficial ni com seria la identitat, per qui la promou, es pot ensumar una certa connexió amb l’imperialisme espanyolista que veu en l’annexió de Portugal, la peça definitiva per realitzar el seu somni d’unificació.

Després trobem l’iberisme pràctic, que també anomenaria l’iberisme del Status Quo. Un que busca fomentar i millorar les relacions bilaterals entre els tres països ibèrics: Portugal, Espanya i Andorra. És per tant un model iberista que no entre en conflicte amb la configuració geopolítica actual. Aquestes dos vessants són sense dubte les més esteses entre els iberistes no perifèrics.

La tercera vessant iberista és la que defensem i promovem a través del moviment IBERNEXUS. El podríem qualificar d’iberisme confederal, o iberisme plurinacional. És un iberisme que busca reentendre i redefinir Ibèria des de la transformació social i dignificar tot l’espectre cultural de la península i les illes. També busca el reconeixent, la promoció i la protecció de totes les identitats dels diferents pobles ibèrics, que són un veritable tresor humà.

 

I com es traduiria aquest iberisme confederal o plurinacional?

El principal aspecte a destacar és el dret d’autodeterminació dels pobles ibèrics; de tots. Que cada un dels pobles i identitats de la Península Ibèrica pugui reivindicar-se i decidir quin rol vol tenir en aquesta nova construcció geopolítica compartida. Un primer pas lògic consistiria en transformar i reentendre Espanya de debò, per exemple.

 

Creu que aquesta vessant de l’Iberisme podria solucionar els problemes territorials que té Espanya?

No en tinc cap dubte. Si agafem el cas català per exemple. Quins són els principals motius del fervor independentista actual? Principalment, la falta d’autonomia econòmica, política i judicial respecte l’estat espanyol (i segurament l’estat lamentable en el quual es troba aquesta “democràcia” espanyola), i d’imposició de part d’aquest (materialitzat en la suspensió de l’estatut d’autonomia, els presos polítics, les càrregues policials de l’1 d’octubre, els cessaments, les campanyes difamatòries, i un llarg etcètera). Per tant, iniciant un procés constituent arreu d’Espanya per tal de posar en peu un procés constituent de veritat, segurament tindria el suport de més del 60% dels catalans. I segurament podrem trobar xifres similars a moltes altres regions d’Espanya que reclamen segons com el mateix.

 

Quines en serien les principals avantatges?

Bé, per començar no ens trobaríem amb aquest model territorial que fomenta els caciquismes i els favors entre poder i vasalls. És el gran engany de les autonomies. S’otorga un semblant d’autonomia delegada, però les lleis aprovades per les autonomies depenen del vistiplau del centre, tan legalment (no faré esmena de totes les lleis aprovades pel parlament de Catalunya que han estat tombades pel Constitucional), com econòmicament (qui acaba repartint el pastís és el govern central). Així doncs, es fa gala de ser un país descentralitzat en aparença, segurament en el seu dia per calmar els diferents pobles que conformen Espanya, però s’acaba produint una situació de constant súplica dels governs autonòmics al govern central, a través de favors recíprocs i de càstigs per qui no actuïn conforme a les decisions i prioritats del govern central. Entitats federals com Alemanya, o confederals com la Unió Europea, cada estat o té el seu estatut o constitució, amb els seus propis tribunals constitucionals i molta més llibertat econòmica, per exemple.

 

Però Espanya què hi guanyaria?

Espanya com a estat federal sería un estat més àgil. També generaria un model territorial que afavoreix el desenvolupament autosuficient dels territoris. Per exemple, amb un model així segurament tindríem ja el Corredor Mediterrani en marxa, que no només afavorirà Catalunya, València, Madrid i Andalusia, sinó que la riquesa es contagiaria a tota l’economia peninsular. Amb el model autonòmic ens trobem que el govern central pot curtcircuitar el desenvolupament d’algunes regions mentre en altres es malgasten recursos en projectes absurds. És aquesta mena de paternalisme el que fa que els pobles ibèrics estiguin infertilitats. Un país format per pobles madurs i responsables té molt més futur que un estat centralitzat que realitza xantatges i favoritismes sistemàticament als seus “vassalls”.

 

Però hi ha regions que no es podran desenvolupar per elles mateixes. Com ho farien en aquest model?

Bé, òbviament s’hauria d’establir una quota de solidaritat que tots els estats haurien de pagar per igual, proporcionalment. Però a l’hora de decidir on s’invertiran aquests fons de solidaritat es podrien prendre en compte certs aspectes. Realment fa falta un aeroport aquí? Segur que és una bona inversió obrir un enorme centre cultural en aquesta ciutat? No és millor invertir en aquesta regió que vol desenvolupar una enorme central d’energia solar que li aportarà beneficis econòmics reals i un benefici pel conjunt del territori? En tot cas, crec que amb aquestes premisses tot el país es desenvoluparia de manera molt més efectiva que no amb un estat centralista que reparteix on té més suports o on hi ha governs locals amb les mateixes sigles, segurament per poder rebre les comissions i altres beneficis col·laterals. Però si es descentralitza i segueixen governant els mateixos… El cas és que també s’ha de produir un canvi polític profund. Donant pas a una democràcia més saludable i participativa.

 

I com es podria dur a terme?

Abans he esmentat el concepte de procés constituent. És el pilar de l’ideari d’IBERNEXUS. Creiem que la ciutadania ha de tenir la paraula en la presa de decisions polítiques més enllà de la simple elecció de representants (condicionada per les falses promeses, els discursos buits i la manipulació constant dels mitjans de comunicació per induir al vot). Partint d’aquesta idea, fa falta un canvi profund en moltes capes de la nostra societat. En educació s’hauria de fomentar el pensament crític i el desenvolupament de les eines de coneixement necessàries per tenir certa responsabilitat política. Els mitjans de comunicació s’haurien de reformular per poder ser una font de coneixement i no d’ignorància. Són alguns exemples.

 

I el paper d’IBERNEXUS en tot això?

Doncs per ara som un moviment embrionari. Però a nivell d’acció tenim dos eixos principals en els quals volem involucrar-nos. El primer consistiria en fer pedagogia i a despertar el sentiment democràtic de la ciutadania. Ens han adoctrinat durant dècades i segles perquè desconfiem de les nostres pròpies capacitats i de la gent que ens envolta. Fins al punt que preferim que ens governi “un Rajoy” abans que ho facin els nostres veïns (amb qui compartim la gran majoria dels nostres problemes). Volem realitzar activitats, esdeveniments i organitzar jornades per acostar la gent a la responsabilitat democràcia i en la confiança. El segon eix consisteix en desenvolupar una eina democràtica essencial perquè els ciutadans puguin tenir un rol similar al que podria tenir un polític. Una eina digital on poden aprovar lleis, votar en consultes i referèndums, però també participar en la vida política, estar informats de l’actualitat i debatre. En certa manera, un panell de control democràtic en temps real.

 

Vaja, és un projecte ambiciós!

Sense dubte. Ens queda molta feina a fer. És més còmoda queixar-se de tot assegut al sofà, però hem decidit fer el pas i actuar. Perquè vulguem o no, el canvi no el realitzaran els polítics que formen part del sistema actual. I si no el fem nosaltres el canvi, pot ser que anem tots “a fer punyetes”. I que no hi hagi futur. Volem aportar un canvi a la península, però tant de bo arribem a generar un nou paradigma que s’encomanés a la resta del món.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s